Cursa Castellcir-Castell

Aquesta cursa el nivell es més alt, a part de la clasica participicació del Jaume Aragones, sempre apareix algún figurilla despistat per allí i la lia.

Pues eso l´Isma i un servidor s´apropen a castellcir a inscriures a la cursa i preparem l´estrategía, la cursa es identica a d´una setmana anterior pero en sentit contrari i amb un 400 metres més ja que acava a l´ajuntament del poble de l´Isma.

La sortida es en un fort descens i la gent va a muerte, jo soc fidel a la tactica i em coloco estrategicament radera de l´Aragones i un company de club, el ritme es infernal i anem junts 7 corredors, al km 1 el pasem en 3:13 joder la penya esta fortissima, l´Aragones i el company de club (resulta que es un paio que ha fet 100 punts a la lliga una pila de vegades) es posen a tirar i ens quedem 5 , joder si el primer el passem en 3:13 el segon en 3:11, aquí ja m´asusto pero quan es posen a tirar els dos fieras per sota de 3 els dos del meu costat el segueixen, ey estem barallant-nos amb paios de 31 minuts els 10 Km ens estem tornan bojos, jo no desespero i segueixo al meu ritme bueno no al meu ritme no ja que anem per sota de 3:15 tot el rato, se que els darrers 400 metres son en pujada i es on tinc previst fer el meu canvi, pero decideixo forçar una mica la marxar per intentar agafar els dos agoserats que volen correr com l´Aragones, i evidenment els agafo faltan 500 metres per la meta, aquí faig el meu canvi i els deixo clavats amb molta més facilitat de la que pensava, estic fortet i segueixo apretan les dents i vaig retallan terreny a l´Aragones pero vec que ells van tranquils sense forçar del tot i que si volen poden tornar a canviar quan vulguin, al final faig tercer a 5 segons dels fieres, l´Aragones al tenir més de 40 tacos no entra a la meva categoría i la cursa la va guanyar el company de l´Aragones, la veritat es que va ser un honor poguer lluitar una miqueta amb aquestes fieres.

Cal destacar la reentre de l´Isma al mon de les curses.