champions league

Semblava, a priori, que el ManU-Barça era la final anticipada, però com acostuma a passar, la teoria en teoria és queda, i a la pràctica, l'altre, la del Chelsea-Liverpool, ha sigut l'esplèndida.

Quina gran final ens espera, el "Bobby Knight" del futbol anglès, Alex Férguson, contra el dur i veterà general del Mossad (i marit d'una bebedora d'orina confessa), Avram Grant. La veritat és que no m'estranyaria que el Chelsea, el mateix Chelsea que deixà Mourinho, es fes amb tot (Premier i Champions), sobretot si Drogba juga en punta i no al mig del camp, com tant li agrada fer a l'estúpid negre... I parlant de Pepe Mourinho, m'ha quedat clar que és un bon entrenador per un equip mediocre (tipus Javi Clemente), perquè en un equip amb qualitat, la dupla Avram-Henk (Ten Cate) l'han deixat retratat... em sembla increible que passès tant de Michael Ballack, un dels millors centre campistes d'europa.

I per acabar, una dada a tenir en compte. El Liverpool està en crisi, els amos ianquis barallats, Benítez a la corda fluixa i el club en números vermells (tenen a un parell de jugadors, Torres un d'ells, com a garantia per liquidar prestecs), per tant, és un bon lloc on anar a "pescar"... i no cal dir que l'objecte del desig és Steve Gerrard... per mi, el millor centrecampista, sense cap dubte, d'europa... (però probablement, i coneixent als subnormals que dirigeixen el nostre club, els periodistes, anirem a pagar una morterada per fitxar a l'enèssim nan del planter, el sobrevalorat Cesc Fàbregas)

Bé, a veure si quedem per veure, al Michael Collins, aquesta prometedora final

Después del dineral que ha invertido el magnate ruso ya era hora de que llegaran a una final de Champions.
Hay que recordar que el autogol de Riise en el último minuto ha sido la clave de la eliminatoria.
El Manchester me ha defraudado bastante en los dos partidos y su crack Cristiano Ronaldo no acaba de explotar en los partidos grandes; Milán el año pasado y FCB éste.
Apuesto por los del barrio pijo de Londres.
Me apunto al Collins a ver el partido tomando una birras con orina para limpiar el organismo.

Quina gran final ens han regalat... digníssima d'una champions... amanida amb una pluja intensa en els moments més crítics, com tenia que passar entre 2 equips anglesos, fent-la, si cap, més èpica.

I al final el portugués es caga als pantalons (m'agradaria que acabés de blanc), John Terry imita Djukic i l'Autista oblida per moments el seu autisme (a bones hores, el cabró...) i no soporta la pressió de jugar amb una samarreta bleu, equació que dóna com a campió a Ferguson ("Fergie" per les seves amigues, les mateixes que les de Max Mosley, el depravat de la FIA i terror de les meuques) ... Llàstima. M'hagués agradat que la guanyessin els del vell Avram. Per mi, millors... Però no passa res, no hi haurà cava però no faltarà l'orina "D.O" de la sra. Grant; un parell de glops i se'ls hi passaran tots els mals... això sí, pel vell Avram a l'avió de retorn a Israel, on tornarà a l'oblit en una d'aquelles cases als afores de Tel-Aviv que el Mossad regala als seus vells coronels retirats com a agraïment pels serveis prestats.

Grandísima final en la que hubo de todo. Rostros ensangrentados, tanganas, calambres, polémica, drama en la tanda de penalties... un prodigio de derroche físico.

El United pudo haber sentenciado la final en la primera parte cuando la bola pasó por delante del apache Tévez. De ahí hasta el final el Chelsea arrolló y solo el infortunio de los postes privó al Chelsea de ganar su primera Champions.

Los penalties son una ruleta rusa. Seguro que Terry, el canterano de los blues estará una larga temporada pensando en el puto penalty mientras que Anelka, el fan de la Playstation, ya se habrá olvidado de todo.

¿Irá Frank al banquillo del Chelsea?