Cursa l´Espluga Francoli

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Cursa l´Espluga Francoli

Missatge  tigre el Dc Set 03, 2008 9:31 pm

Aquest cap de setmana hem anat amb la dona a l´Espluga de Francolí, com estava tot gafat vem fer una reserva a un hotelet de Montblanc per passar la nit i despres fer un tour gasttronomic turistic per la zona.

La cursa es una animalada, molts de voslatres ja l´heu fet pero a mi pese a les recomanaciones del Jose s´hem va fer eterna, molt bon rotllo 100 runners, pero de patir molt, la sortida un pel estreta i s´ha d´agafr un bon lloc per poder sortir endinyat ja que primer fas un petit recorregut per el poble amb lagún tobogan malparit.

El primer km el faig força be pero al costat del Bikila Nieto del Aguila que es un classic pero te un correr patidor es a dir als 500 metres ja va esbofagant i sembla que estigui a punt d´gafar´li un telele, el passo i enfilo la pujada una vegada has passat per la sortida una segona vegada, collons el esbufegador, a la que la carretera s´enfila hem passa ell a mi i poc a poc em treu distancia, a més sento per rederra que la gent a nima la primera dona que es la Louis Brown, com sempre he sortit més fort que ella pero aquí encara no m´ha passat, tampoc vec el Antonio Sevillano un paio de La Juventud Atletica de Sabadell que va el primer del ranking acumulat de la championchip que ultimament estem força igualats, hem va guanyar a Premia pero li vaig tornar a Andorra i a la milla de Covadonga.

Al km 3-4 em passa com una moto l´amic Gines, hem diu que li agafi el rebufo pero jo no estic per rebufos amb lo que estic patint, el paio va sobradissim i m´agafa un bon avantatge, s´ha d´agrair la gran qüantitat de punts d´aigua que ha col·locat l´organització sense els cuals sería imposible finalitzar la cursa, entrem a poblet i aquí puc veure les referencies, Ricardinho surt quan jo entro, i al doblar tinc refrencia visual de la Louis, Sevillano i el Cachirulo que pensava que aniría més fort i el vec patint de valent, estic fent km entre 3:45 i 4:15.

Hi ha trams on la carretera puja de valent i al final faig un dueto amb un paio d´Andorra que no m´intenta vendre ni tabac ni llet. anem junts fins al punt de gir, la cursa es tota de carretera nacional amb llargues rectes, per tant sicologicament matxaca molt, els darrers 1500 metres tenim referencies dels primers el Roger Roca i un marroqui volen, la veritat es que els deu primers sembla que pateixin, i més que preptjar sembla que acariciin l´asfalt.

Al fer la volta i encarar la baixada hem prenc el meu powergel amb cafeina, te un gust asquerros (poma verda amb cafe) pero amb l´aigua i lo matxacat que estic prenc conciencia de que ho puc necessitar, enseguida deixa enrrera l´Andorra no se si perque estac tocat, perque jo tiro més ho esta intentant vendre-li sucre a algú de l´organització, pero agafo al Nieto (esbufegador) aquí ja sembla que tregui el fetxe, pero collons el fore esta marcant per sota de 3:30 per tant no deu estar tant xungo, i passo al Gines que si ell m´havia passat com una moto jo deu ni dor, crec que deu estar empajarrat o amb flato perque fot mala cara, la veritat es que els darrers temps estic baixant força be pero en aquest primer tram noto que encara que de pulsacions i respiració estic força be, els cuadriceps no volen o no poden anar més rapid, calr que mirant el fore vec que hi ha moments que estic en 3:15 i això ja son paraules majors, els tobogans els faig força be ja que l´esbrancida que agafo a la baixada hem permet encarar el tram de pujada sobrat de forces, vaig passant corredors, ningú s´enganxa els corredors que agafes van desfondats.

Aquí formem un dueto amb un paio dels runnersworld, anem força rapids i distinguim al fons dos paios més, ens deuen portar 200 metres i no hi ha manera de retallar, despres de dos km a molt bon ritme entrem en l´ultim 1500 metres, les forces son molt minses i el del runnersworld apreta el ritme per agafar els de davant, Que mes estas contando xavalin, que tengo cara de perdedor, que piensas que no voy a vender cara la piel, yo no pierdo nunca me has de ganar. Comença un pique guapo de veritat, ell apreta, jo aguanto ell torna apretar i jo li torno a aguantar.

Estem a 30 metres dels dos de davant i encarem el darrer revolt, d´aquí a meta 800 metres de recta, amb el punyetero arc de meta al fons que arriba mai.

Joer el paio apreta en sprint i quedan 800, jo si ell pot jo també que collons, si s´ha de morir millor fer-ho con un par, l´apretada ha sigut massa d´hora hem sembla que m´estallará tot, no vull ni mirar a quin ritme anem, agafem als dos de davant i aquesto es sumen al sprint joer 400 metres encara, la recta es super ampla i anem paralels, es ha dir no hi han rebufos ningú es vol quedar tapat sembla una carrera de 100 metres cadasqu en el seu carrero, pero en queden 400, jo vaig un pel retrassat pero podriem dir que pel tercer carril, i el del cuart comet l´error de no tancar-me , amb por de quedar tancat entre el del segon carril i el del cuart apreto com un animal i passo pel mig, estic el primer del grupet i a un ritme brutal, encara queden 200 metres i no puc més, a pendre pel cul, no podre que hem passi deu i sa mare ja m´he resignat fare cuart del grupet, pero contrariament del que penso no els sento s´han desfondat estan pitjor que jo, un intenta tornar a apretar pero al veure´ls tant tocat trec encara una mica d´orgull i faig una darrera aceleració i entro a meta.

Vec entar a la Louis Brown que remes creuar la meta es desfonda i es asistida, el cachirulo i el Sevillano no han sigur rivals i el Gines entre passats un segons de l´hora.

Agafo les coses i vaig a les dutxes, allo es un despelote, tothom dutxan-se tal com vem venir al mon a les dutxes de la piscina publica, estic dutxan-me entre el bons i un paio (Pedro Ortega) comenta la jugada amb un colega han fet el 10 i l´altre dels 20 primers amb un temps estratosferic, i un d´ells diu joer es que con 44 ya no estoy para estos trotes, i el Pedro aquest li diu hombre a mi ya me gustaría llegar a tu edad en tu forma yo tengo 30, joer m´el miro i el de 44 sembla el fill del de 30, el paio aquest de 30 es un tirillas amb la cara demacrada que sembla que no menji la meitad del dies, joer jo faig aquesta fila i ma mare no hem deixa tornar a correr la resta de la meva vida.

Despres xarradeta amb els companys del Mediterrani que m´informen que el gran Raül s´ha echado novia maña i el paio fa un munt de kilometres pero no correns sino per anar a veure la xurri.

El sopar brutal, vem anar al Call de MOntblanc i unes fabetes i un bacalla que te cagues, tot regat amb un blanc de la comarca que hem va deixar força tocat, sort que l´endema m´esperaven un cargols a la llauna.

Ara curses de festa major i a agafar fondo, ja estic inscrit a la cursa de Ripollet i la de la Merce, a la que passi pel centre de Sabadell ho fare a la Mitja del meu poble.



tigre

Nombre de missatges : 137
Data d'inscripció : 15/04/2008

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Cursa l´Espluga Francoli

Missatge  biji el Dv Set 05, 2008 7:42 pm

bona crònica...

Aquesta cursa és molt mal parida, però maca... el problema és que està a la quinta forca.

Un power gel de poma verda, que és àcida, deu ser un tret a l'estòmac quan vas petat.

biji

Nombre de missatges : 175
Data d'inscripció : 06/04/2008

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt

- Temas similares

 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum