MITJA TERRASSA 18-01-2009

Finalment vaig apuntar-me a Terrassa ho vaig fer l’últim dia amb nocturnitat i alevosia, eren les 11 de la nit tocades i tancaven inscripcions al dia següent a les 5 de la tarda, dubtava entre la duatló de Vallirana o Terrassa i al final vaig preferir veure que tal estava de nivell corren desprès de 3 mesos sense competir, a més el fet de ser campionat d’Espanya de veterans (35 anys en amunt) en serviria per veure com esta el panorama estatal.

Dia molt fred a Terrassa, dir que Terrassa esta potes amunt i per exemple la meta no es feia en la baixada a muerte sinó que era al costat de la sortida, crec que també estava justificat perquè al ser campionat d´espanya, la sortida tenia que estar al mateix nivell que la meta.

Molta cua per recollir el dorsal i al final no escalfo res i em col•loco el més endavant possible, moltíssima gent portava el dorsal del campionat, aquest er un dorsal doble per davant i darrera i el dos primers dígits era el grup d’edat ( cada 5 anys un grup) i els dígits següents el número, per exemple el dorsal 38 de la categoria de 35 a 40 era el 3538, a la samarretes que si club de Mosteles, Màlaga etc,...

La sortida va ser una desbandada en tota regla, moltes empentes i calia anar al tanto, a la dreta del tot va haver un pinyo de tres parells, que encara tinc la pell de gallina, es va sortir un ritme altíssim mig provocat per l’estupidesa de fer la cursa de 5 km a la vegada, joder que surtin 5 minuts després però allí al mig es un merder, total que cada vegada que mirava el foreruner en marcava 3:15 o 3:20 jo afluixava, aleshores m’avançava un veterano i vulguis o no apretes una mica, els dos primers km van ser molt ràpids i anàvem a ritme de 10 km enlloc de mitja, a la rampa del km 3 pensava que tot quedaria més compensat però res de res, allà la gent anava a muerte de la sortida, vaig comprovar que el nivell era molt i molt alt i que la majoria de corredors de la meva zona eren del campionat d´Espanya.

La cursa de Terrassa la coneixeu tots tobogans sense parar i al km 8 la carretera de la riera dels pebrots i 2,5 km a patir, aquí els ritmes van passar de 3:30 a 4:15 i el meu grup afluixa una mica per quedar-me sol a terra de ningú, havia entrenat molt les pujades i no s´em va fer tant dur com altres anys, al arribar a dalt de la pujada ja estem a la mitja de la mitja valga la redundància, joer passo a 37 i molt poc fent la pujada de la riera, vaig com un tiro i a la llarga recta em pasen dos grupets de tres paios com una moto, aquí es veu la classe que tenen aquests veterans, s’han estudiat perfectament el circuit han mig conservat a l’inicií pensant en la pujada i a la mitja fan un canvi de ritme per fer la segona part de la cursa més rapida, xapo per ells.

Quan em pasa el tercer grupet format per dos bascos i un paio de Lloret, dic aquí ja no xatos, ara vinc jo, aprofito el perfecta ritme i m’enganxo com una lapa, anem fent km fins el 14 aquí devoro el powergel, i em revifa molt, tant que a les baixades dels constants tobogans les cames volen i el foreruner marca per sota de 3:10, se que al km 19 hi ha una rampa del copon i vull reservar forces però aleshores distingeixo al Paris Canals i m´en vaig sol a pasar-lo, joer vaig com una moto el darrers 3 km el faig a molt bon ritme, tant que al 20 i pico passo a la tercera dona una negreta prima com un fideu que esta patint com una mala cosa, entrem en la llarga recta i a 300 metres sento una locomotora que m’enganxa i em crida, “vinga que baixem de 1:19”, jo estic per engegar-ho a dida, però al veure que es el Paris Canals em motivo i que collons que jo no porto un gatet a l’esquena, apreto les dents i faig un canvi, ens posem paral•lels i ell apreta i jo més i aleshores ell encara apreta més i jo també joer son 300 metres mortals (el fore va marcar una mitja de 3:09 els 300 metres, i pics de 21,6 km/h) sembla que no s’acaba mai, i els quàdriceps em fant mal, penso en l´acid lactit que estaré cremant i el mal que em faran les cames l’endemà, però segueixo apretant les dents i aleshores quan m’està treien 5 cm i estic per tirar la tovallola, la tira ell i es deixa anar i el paso falten menys de 3 metres per la catifa, li dono la ma, ens diem bona cursa i marxo amb cara de poker fent veure que per mi allò no ha estat res, mentres por dintre els quàdriceps em foten un mal de mil dimonis sort que a la tarda em vaig pasar hores enxufat al compex recuperant, al final 1:18:55 a Terrassa i amb un nivell impressionant de veritat sobretot la part central de la península (Burgos, Albacete,etc...) hi ha una pila de corredors entre 40 i 50 anys d’un nivell brutal, a la classificació de la lliga vaig fer el 23 i de la general el 117 em sembla, vol dir que havien 90 paios veterans per sota de 3:45 en una mitja, en fi bones sensacions per ser la primera cursa de la temporada, i ara a planificar duatlons, triatlons i curses de fondo.
[img][/img]

osti, una cursa trepidant, igual que la crònica, que he fruït molt llegint-la... i passant-li la mà per la cara al rei de les ultramaratons!... enhorabona xaval...

Gran crònica que ja trobàvem a faltar al foro. Algun dia em dedicaré a repescar croniques perdudes de maratons i serà memorable que entre tots hem fet mes de 30 maratons i cadascuna amb la seva pertinent historia.
El tigre ha tornat amb força. Estic molt intrigat a saber quins resultats faras a duatlo però veig algun podium perque a peu en muntanya va molt bé però sobre la bici també.
Espero que si ,finalment, vas diumenge a Mataró facis una crònica de l' event i de vegda en quant omplis l' apartat Iron Man amb alguna dada interessant.

Gran cursa Tigre! Comentan que el circuito era más duro que el año pasado.

Como dice Gin tenemos intriga en saber como vas a responder en las pruebas de triatlón. Ya nos irás contando sensaciones y sobre todo tengo interés en como llevas la prueba de la natación.