MITJA BANYOLES

Hola companys,després de tenir-vos molt abandonats avui m’he decidit tornar-vos a escriure, com estic preparant el meu SALT a les triatlons tinc el córrer una mica descuidat i em concentro en la bici, però aquesta setmana en venia molt de gust córrer i em vaig inscriure a la mitja de Banyoles que no la havia fet mai i em feia gracia poder disputar-la.

Després d’una setmana de temps pletòric ens trobem un cap de setmana de merda però que hi farem, a la sortida com sempre em col•loco en les primeres posicions i sortim cagant llets a 3:30 el Km, els primer 5 km dones la volta a l’estany i després fas una volta de 10 per els pobles del voltant per tornar al km 5-15 per desfer la volta inicial a l’estany, el circuit es maco però clar sense públic, però la veritat es que el primers 9 km els faig en un nodrit grupet de 10 corredors, entre les posicions 20 i 30, dels coneguts de tots pues el Nieto del Bikila i el Pedro del Nou Barris que segur que l´Alberto coneix, es un paio que si sumem la seva alçada i la meva igual fem la del José, pues fem els primers 9 km en aquest grupet i anem fent km entre 3:36 i 3:41, la tendència es una mica de baixada però amb algun tobogan que no et dona descans, el Pedro del Nou Barris es d’aquells corredors que sembla que a cada pasa que fa tregui una part del seu metabolisme per la boca, et fa patir de que li agafi algo en qualsevol moment, però també et motiva ja que si aquest paio de 50 anys que sembla que estigui correns amb un piano a l’esquena aguanta jo també.

El grupet es maco però jo no vull tanta companyia i al avituallament del km 10 on per cert en prenc el primer power gel decideixo fer un canvi de ritme, vull fer constar que el corredors més que fer un avituallament d’aigua sembla que faixin un tast del celler de can Roca, com el del programa dels divendres del 33, collons agafes la botelleta d’aigua (de la noia més maca de la fila evidentment, mai se sap que pot passar) i tires una mica al terra fots dos glops i a prendré pel cul la botella, pues últimament a cada cursa que vaig sembla que els corredors fan de sommeliers i que si el color i la textura o el boquet de l’aigua i els hi trec un grapat de metres importants, en aquest cas del 10 m’aguanta el Pedro i un altre paio, aquí comencen dos km bastant durets amb trams de pista de terra i amb fort desnivell, no vull afluixar e intento no fer km per sobre de 3:46, al km 13 el Pedro ja no li queda un punyetero òrgan dintre del cos, ha tret el fetge, l’estomac, els pulmons,… Aixa que em quedo sol i al fondo distingeixo tres corredors i em decideixo a intentar apropar-me el que pugui.

A l’entra al km 15 en dono compte de que estic molt més fi del que pensava, i que la dita de no per entrenar més tens millors resultats es certa, aguanta el ritme de 3:40 amb facilitat i vaig menjant-me la distancia poc a poc, ja he agafat al tres i tots s’han posat a radera meu com intentant aprofitar el meu ritme per progressar, però segueixo amb un estat òptim de forma i al 18 el hachazo es d’època coincidint amb la darrera pujada forta mantinc un ritme molt elevat i em quedo sol, em prenc els darrers 2 km com una sèrie i les cames m’aguanten fins el km 20,5 aquí començo a pasar-ho malament però trec forces d´on puc i arribo deixant-me la pell a la recta final, el de la megafonia diu el meu dorsal i el meu nom i quan vaig a buscar la bossa en fot el micró a la boca i em pregunta que dura la cursa, jo estic per enrecordar-me de la seva mare i del negre que tenien dissecat al poble però aconsegueixo dir deu ni dor, i després em pregunta quina es la part més dura, joder no tinc forces per aguantar-me dret i el paio m’està entrevistant com si allò fos el Donde estas corazaón, m´enrecordo de algo de la cursa i li dic la pujada de l’església, em despedeixo perquè jo com el Julian Muñoz no concedeixo exclusives gratis.

Al final 13 posició i 3 de veterans 35, però com els dos primer de la meva categoria han guanyat premi a la general, em donen com a guanyador de la meva categoria.

[img][/img]
[img][/img]

impressionant marca, sobretot, sent una part del recorregut per pista de terra... i trofeu.

per cert, no podia esperar, la tigressa, a que hagués pujat el 3er al podi per fer la foto??? així sembla que només participessin 2...

Creo que hablas de Pere Vila, un veterano atleta del CANB, todo un clásico.
Hace tres meses compartí rodaje con su grupo de entreno. Te hacen ir con el gancho todo el rato a ritmos de 4min/km. Suele entrenar con ellos Diego García un gran atleta de 32-33' el 10.000.

Muy buen tiempo y excelente clasificación tigre ¿Más o menos dura que Terrassa?

A ver si nos vas contando tus entrenos pre-IRONMAN y futuras competiciones.

La sobrecarga en el peróneo ya está superada. Después de haber descansado toda la semana prepararé la cita de la Mitja del Maresme del 15M lo mejor posible.

saludos