Gin.petita cronica per petita travessa

Bona nit.
Aquesta nit hem tornat a casa l' Ana i jo de forma imprevista ja que la intencio que teniem era fer-ho el proper dissabte i des de Burgos, no pas des de Logronyo com hem fet.
El primer que he de dir és que han estat 3 unics dies pérò molt intensos. Ja vam sortir de Barcelona i jo sentia molesties a la zona del turmell. No és exactament el turmell però es en aquella zona i com no tinc cap inflamació no ser on localitzar el dolor fins que no vagi al mata-sanos. El que deia, anem amb el dolor que confio que , si més no, no m' emprenyi gaire.
Enlloc de començar a Roncesvalles, on tot peregrino acostuma a iniciar l' aventura, ens dirigim a una població passada Pamplona per evitar creuar-la en plens Sanfermins, sabent que durant les festes els albergs no treballen. Arribem a Pamplona i en bus cap a Puente la Reina que es on ens allotgem a l' alberg i començarem al dia seguent l' aventura. L' alberg com sabeu no es el Ritz i els seus inquilins , a més , son força inquiets i poc dormilegues. Com no sabem com va el tema, seguim a la gent que a quarts de 6 s' aixeca de les lliteres i comença a fer-se la motxilla per prendre alguna cosa de menjar,un cafetó i iniciar el trajecte. Sortim cap a les 6:20 i iniciem la caminata de poble en poble. Poble que arribem, a vegades despres de fortes pujades, ens aturem i refrigerem, esmorzem,... sense perdre la perspectiva que a partir de les 12, 1, el sol es abrasador( he de dir que el sol del matí no es tant asfixiant com el que fa a les 6 o 7 de la tarda, detall que desconeixia). Els kilometres passen, les hores tambe i despres de 6 hores arribem a la seguent destinació, la vila de Lizarra. Deu n' hi do! només portem una etapa i ha estat mes dur del que creia. Son kilometres i desnivells,pedres,sol, algun tram d' asfalt,... Cada dia es igual: Arribada al migdia, deixar trastos, et segeillen la credencial per certificar que has fet l' etapa i et dutxes i relaxes una estona per buscar un lloc on dinar . Nosaltres, el trajin de la dutxa,dinar i altres preparacions post etapa les feiem rapid per poder fer la siesta abans i així tenir tota la tarda disponible. A les habitacions, comunes, tothom fa més o menys el mateix i cap a les 4 o 5 hi ha una siesta popular acompanyada per unes agradables entonacions de diferents tipus de ronquits i altres sons guturals que els peregrins deixen anar... joer com roncava el japo que teniem al costat... ho feia per tot el pais, pel fujiyama, pels kamikazes...una oda a la musica 'a capella'. Al final tots aqusts detalls, son força entranyables... Un cop et despertes de la siesta, et calces mes comodament i vas a fer un vol pel poble ,fent un cafe amb un, una birra amb un altre, i nosaltres compravem el sopar per fer-lo al alberg. Sopar que a les 9 ja haviem crospit i a les 10 ja erem quasi tots clapant. Al' endemà, diana a les 5:45 i el mateix procediment... Aquest cop toca arribar a los Arcos que tot i tenir un paissatge bonic de vinyes i camps de cereals, te' n fartes i els darrers 13km...joder 13km sense un poble es molt heavy! son durs de collons i arribes extasiat a al vila navarresa. De passeig ,res. L' ana sembla que va millr que jo ja que a mi em costa força iniciar l' etapa ja que trigo 1 hora en calentar el peu i que no em faci mal. En aquesta etapa es passa per les bodegues Irache on hi ha una font que raja vi!!! clar que ,com passes a les 7:15h del matí, el trago de vi es testimonial, que no entra ni amb calçador. Un cop a los Arcos, es repeteix el procediment, dutxa, rentar alguna prenda bruta i cap a jalar per despres clavar-se la siesta del oso. Despres, la volta de rigor al poble. He de dir que l' estona a la vila és el millor del dia ja que sense cap cosa que fer, t' estàs a una plaça veient com passegen els lugarenys, llegint la premsa local o qualsevol altre bejenada sense més importància. Pur plaer de viure sense cap timming.
En aquesta etapa sentim que la gent diu que l' endemà la diana serà mes d' hora, cap a les 5:15 ja que la etapa que arriba a Logronyo és de 27km i es fa dura. He de dir que als albergs-leoneres hi ha un cartell que posa que pot ser que els 'clients' facin soroll entre 4 i 7 de la matinada, hora tope per fer el check-out... A les 5:45 ja erem preparats amb els 7kg de carrega a l' esquena i el peu cada cop més malmes. Els primers 4km son un infern i fins que no arribem al primer poble i l' Ana em fa un massatge de Vicks-Vaporups a la cama no trobo alivi i puc caminar sense anar coix. Faltaven mes de 10km per Viana i ja em veia avisant un taxi. Miraculasament el dolor disminueix el suficient per permetre' m arribar a Viana ,el darrer poble navarres, 10km abans de Logronyo. A Viana, gran esmorzar de germanor amb altres peregrins i encarem els darrers kilometres demolidors dfins la capital de la Rioja. Es terrible estar veient la gran urbe i seguir un camí que s'allunya i et porta per poligons i poligons... Finalment arribem a l' alberg on hi ha una gentada fent cua per poder allotjar-s'hi. Nsaltres ja pensavem fer un break d' 1 dia per fer turisme gastronomic i seguir el diumenge però la cosa no pot anar a més i decidim no jugar-me la salut del peu i marxar a Barcelona el dissabte, si bé, fent una visita com cal a la majoria de bars del carrer Laurel, un temple de les tapes i els vins on vam gaudir d' allò més.

Conclusió: Un cop a la vida s' ha de fer el Camino! Es una aventura on tothom s' equipara ( des de el yuppy agressiu que també els hi ha, fins a senyors grans que ho fan per raons de fe passant per tota la gama de classes socials). L' Ana te un mono considerable i jo tambe m' he quedat amb les ganes d' arribar com a minim a Burgos, son 5 etapes que potser a l' agost ens decidim a finalitzar.

interessant.

Podries posar els links informatius que heu utilitzat per preparar la travessa.

Web utilizada:

http://caminodesantiago.consumer.es/

i atencio al seguent fil del corredors.cat.
http://www.corredors.cat/index.php?topic=51.30

vas utilitzar bambes o botes? veig que a la web recomanen botes.

No me imagino lo que tiene que ser una travesía Matagalls-Montserrat. El pasado fin de semana unos amigos que ya se han apuntado me planteron la posibilidad que les acompañara. Les dije que este año no pero quizás el siguiente... No puedes presentarte de un día para otro a cascarte 83 kms por las buenas. Requiere un entrenamiento de duras caminatas, con desniveles y por todo tipo de superfícies. Me comentaba una amiga que a cierta altura de la travesía no podía ni levantar la pierna por un fuerte dolor en el psoas. Otro me decía que pasado unos días se le cayeron dos uñas de los pies. En fin una agonía... pero como felinos y emulando a Gin hay que hacer una Mm por lo menos una vez en la vida.

Os paso link
http://www.cegracia.cat/mm08/

Hay que tomarse el tema en serio pero no por factores a los que los maratonianos estamos acostumbrados como pueden ser la capacidad de resistir a pulsaciones aerobicas durante algunas horas. El factor fisico, es decir la capacidad de adaptacion al medio durante mas de 10 o 15 o 20 horas es la clave. Te aseguro que cuando llevas 6 horas caminando las plantas de los pies te pasan factura y se hace duro continuar. De acuerdo que con múltiples paradas el tema se atenua pero no hay que despreciar etos factores que como runners no tenemos mucho en cuenta ya que a lo sumo nos hemos pasado 5 horas sobre el asfalto. Este comentario iba referido al Mm, que no es un garbeo de domingo por la Rambla. El camino, es diferente, son tramos de hasta 30km , no despreciables pero asequibles. La acumulación de etapas es lo que hace esta travesía dura. No obstante, el perfil de los peregrinos no es de Iron mans precisamente y es ahí donde la espiritualidad que dicen que tiene echa el resto. En temas pseudo religioso-espirituales no voy a entrar, que cada uno extraiga sus conclusiones.
Ayer me pille un libro sobre el Camino de la actriz sexagenaria Shirley Mclaine que lo hizo, de estranquis el año 2000. Con penas y sufrimiento, pero lo terminó.

¿De cabo a rabo?

Vas utilitzar bambes o botes?

Será interesante conocer las anécdotas de Shirley Mclaine. Seguro que nombra a un capullo japonés que no la dejaba dormir.

Al pesat del biji: Vaig utilitzar unes bambes Nike amb molta sola, model Kantara concebut per runners de >75kg amb correcció de pronació. Alguna dada més?

Si,si, la Shirley se la va cascar sencera amb un parell...

T' ho recomano, amic bijan, el princep de persia seria el P...Amo de la ruta!!

Los japos son tipos curiosos. Por cierto està lleno de ianquis .

Si el peregrino se lee un poco de la historia del Camino con las peregrinaciones de Carlomagno y su ristra de luchadores pro cristianos, se hace más auténtico.

Doncs si la va fer al 2000 la tia comptava amb 66 tacos... quina crac... ara veig que en "2 mulas y una mujer" la tia devia ser una de les mules jejej...

I l'Anna... portava bambes o botes?