Cursa Castell-Castellcir

Hola Tigres

Com cada any si els temps ho permet he participat a les curses del pobles veins de Sant Quirze

Començo amb la cronica de la pujada a Castellcir, aquesta cursa va participar el Rafa fa uns anys.

A la sortida ja vec que la cosa estarà igualada entre tres o cuatre i que tinc opcions de fer molt bon paper,, el Litus el Triatleta de Castell ha sigut pare i ha perdut hores d´entreno i jo li estic foten una canya que fa por, el dimecres abans de la cursa vaig fer series al Gymnas amb el Jose i anava com un tiro, l´unic inconvenient es que el dia abans ha plogut i fa un pel de fred i a mi m´agradaría una calor més intensa.

La cursa es una pujada continua per tant surto tranquil, al contrari que els meus rivals més directes, estic en el grupet del cuart al sisè, aguanto aquí fins al km 1 i aleshores incremento una mica el ritme enseguida caço al tercer i em quedo sol en terra de ningú vigilo al cuart per asegurar premi pero no perdo de vista al grupet dels dos primers, van molt forts pero tinc la sensació que els hi ve gran, faig un canvi als 1800 metres i vaig recuperant terreny, la veritat es que havia estudiat meticulosament la carrera i tenia molt clara la meva estrategía, aguantar a un bon ritme fins aquí i despres canviar a la petita baixada de l´entrada del poble, despres aguantar el ritme al primer repechon del poble i a la recta de pujada de meta a muerte, al fer la baixada augmento molt el ritme i caço als dos primers i em poso a tirar del grup, es posen nerviosos, no em volen amb ells i em fan un canvi bestial no m´els crec, envido i ordago amb tot, el hi foto un canvi bestial el primer es queda clavat pero l´altra m´aguanta i fins i tot m´intenta adelantar pero es la recta de meta, aquí no fallo mai, havia visualitzat l´imatge el dia abans, poso el meu troc recte, els barços als laterals alineats amb les mans planes a lo sprinter de 100 metres i començo a puntejar el peus a l´esprint, em destaco em pocs metres i entro vencedor.

No tinc la grafica de fore, pero l´esprint em marca 21,1 a la sprint de meta.

Enhorabona pel podi!!

Si, jo vaig participar fa 4 anys i tu em vas treure del podi. Ho recordo perfectament!!

Es una cursa dura perque només puja però diuen que la de baixada és més dura ja que el ritme ha de ser a muerte!

Aquesta temporada 2008-2009 promet grans emocions per a tota la familia felina!!

Enhorabuena por el podium, últimamente le estás cogiendo gusto a "subirte al cajón".
Se te ve en un estado de forma pletórico. Estás corriendo a unos ritmos asfixiantes y lo más sorprendente es que tienes capacidad para cambiar y desfondar a tus rivales en los metros finales.

Coincido con Gin, que hartón de reir con la crónica de Andorra.

tio... amb el dorsal així, tapant-te les vergonyes, sembla una cursa de cambrers...

Gran victòria.